jueves, 6 de diciembre de 2018

Aquest país no és el meu!


Fa quaranta anys vaig votar NO al franquisme.

Vaig votar SÍ a un referèndum perquè no hi havia alternativa.
Han passat moltes coses des de llavors.
El que tinc clar és no m’identifico amb aquesta Espanya, on ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Diu que ens volen, però ens tracten a hosties i cop de bastó.
Es creuen que amb quatre Euros trucats, sempre promesos, però mai entregats, ens podran comprar!
Mentiders!
Qui ens parla d’aquest futur que veiem a la cantonada?
Del canvi climàtic en parlen a París, però no a Madrid ni a Barcelona.
D’aquest món en ebullició, amb moviments migratoris, amb canvis polítics no ens en diuen res que ens el clarifiqui.
Mai hi havia hagut les eines per participar en el govern com les que tenim avui!
Poden celebrar referèndums, consultes, votacions i el que calgui, però el poder té les urnes tancades i sols es van servir quan els interessa, cada quatre anys i pel que volen.
Es vota quan diuen, i molts són els que no veuen sentit a aquesta pírrica participació, les urnes amb les funcions matemàtiques que s’han dissenyat per governar-nos millor, com el senyor dels anells!
Votem, uns guanyen i altres perden, els que guanyen manaran quatre anys i els altres cridaran al seu teatre.

El resultat de les votacions representa a la societat, no entenc perquè el govern no el formen els resultats de les eleccions, uns silencien als altres, sols els donen dret a criticar i són “oposició”.
I si al govern hi entressin tots els que s’han votat?
Si són polítics: que facin política!
Que s’entenguin i que silenciïn als que no han guanyat!
Tots tenen dret a representar als que els han votat, però no cridant: simplement gestionant i governant.
Al nostre món hi ha projectes a 40 i 50 anys, sotmesos a modificacions segons el partit guanyador, no ho entenc!
Tenim també accions a poc temps que podrien requerir accions i consultes directes, no es fan o no es tenen en compte!
Hi ha sessions de control al govern, sovint són un pur teatre de preguntes negociades.
Perquè els ciutadans no podem fer preguntes a aquestes sessions? Hi ha eines per seleccionar preguntes i realitzar preguntes a aquestes sessions.
Un món nou requereix portes i cal·lus noves, no cadenats i forrellats d’antuvi!

domingo, 9 de septiembre de 2018

Després de les vacances



Després de l’aturada d’estiu tornem-hi.
És curiós com poden canviar certes percepcions de temps i hàbits.
Hi ha qui ha passat un temps encara amb més estrès que durant el temps laboral, viatges, festes, gresca...
Personalment prefereixo gaudir del temps, una immersió en l’espai personal, en la tranquil·litat i la percepció de la generositat de la natura i de la família, tot això permet tornar a la ciutat amb noves percepcions.
Un dels aspectes que més m’impacten en el retorn és la TV.
El darrer dia he seguit , entre encuriosit i atònit, l’entrevista al “senyor” Rivera, les cometes són pel seu paper. Com veu el món si percep la TV3 com un conjunt de mentides?, quina percepció té de la realitat si veu ofenses a dojo?, com vol governar si ho fa un dia?
Vist des del retorn vacacional veig la TV com una invasió del meu espai privat, especialment si no hi presto atenció i si consenteixo que s’ompli casa meva de fenòmens que em són  aliens.
L’entrevist amb aquell em desperta unes sensacions terribles, veure que en nom de no sé què es vol silenciar la majoria, em produeix un terrible calfred.
Segueixo veient TV. Durant el mes d’agost la tele ha sigut el paradís del silenci, sols algunes vegades connectant per veure que em deien que passava, alguna pel·lícula o trossets de Netflix...
Com a resultat de tot aquest garbuix em deixa un sentiment d’independència molt fort. Sento un rebutj a la connexió en directe, no vull que entrin personatges que em són aliens, m’imagino que passaria si algun dia aquestes sensacions les comparteixen molts ciutadans, fi de la TV com l’emeten avui, fi de la publicitat com la venen avui, m’imagino un altre món, més autèntic, silenciós i lliure, el temps dirà!

viernes, 20 de julio de 2018

Móviles y conducción


¡La culpa es del móvil!

Las estadísticas de los accidentes de tráfico de nuestro país son espeluznantes.
Los datos que se nos ofrecen son aterradores, pero la única pedagogía que se muestra para evitarlos deja mucho que desear.
Mensajes cariñosos, de dudosa eficacia, cuando vamos por la autopista:
 Motorista hazte ver
Conduce con atención
 Y un largo etcétera.
También tenemos los spots TV que atemorizan a más de uno.
 Las estadísticas que se ofrecen son más que penosas, preguntas que nos podrían ayudar brillan por su ausencia:
Experiencia de los conductores, horas conduciendo, situación laboral y familiar, tipo  de coche: antigüedad, potencia, velocidad en el accidente, hora del accidente, ocupantes del vehículo…
Lo que sí tienen claro es:
¡El culpable!
¡El móvil!
Resultado: más multas, menos puntos, conductores temerosos
Y:
Una propuesta:
Modo móvil
Vamos a pedir a todos los fabricantes de móviles que incluyan un nuevo modo.
Ahora que en muchos aviones se puede usar el móvil, pues resulta que pedimos una nueva función en los móviles, no sabemos si será para el coche, para el conductor, para los acompañantes o para los niños con su wasap.
Se ignora el porcentaje de conductores que usamos el móvil para que, con sus mapas, nos guíe, no siempre bien, pero su utilidad es innegable.
Creo que sería más inteligente que se aprovechasen los móviles para proporcionar información en ruta por parte de TRAFICO, que falta nos hace, a la vez que se pudiesen utilizar los móviles como cajas negras en caso de accidente.
La tecnología está para ser usada
Las leyes ¿sólo sirven para sancionar?
Unas carreteras con radares y limitaciones de velocidad, a menudo arbitrarias, poco ayudan a la conducción relajada y responsable.
Los sufridos conductores nos sentimos poco acompañados, menos informados y más perseguidos de lo sería deseable.